Entendre la diferència

Per què no diem “racisme antimusulmà”?
Per què necessitem els termes antisemitisme i antigitanisme? No és simplement racisme contra jueus i gitanos?
El “racisme” no engloba tot l’anterior?

Hi ha moltes formes diferents de discriminació, i la gent utilitza diversos termes per definir-les. A Stories that Move, ens centrem en l’antigitanisme, l’antisemitisme, el racisme i la discriminació contra les persones LGBT+ i les persones musulmanes, fent servir aquests termes específics.

Per què és important la terminologia

Els termes que fem servir són importants per deixar clar com funcionen els diferents tipus de discriminació i què ens hi condueix. Totes les formes de discriminació tenen alguns elements en comú, però també hi ha diferències que cal entendre si volem comprendre la història complexa i les tradicions profundament arrelades de l’“alteritat” a les nostres societats.

A la nostra eina en línia, l’alumnat trobarà diverses descripcions d’antigitanisme, antisemitisme, racisme i discriminació contra les persones LGBT+ i les persones musulmanes per explorar els elements històrics i contemporanis rellevants per a cada terme. També ens referim a altres paraules d’ús comú però polèmiques, com homofòbia o islamofòbia.

Tots aquests termes es troben al nostre glossari, per als/les estudiants que vulguin saber-ne més.

Creant l’altre

El que tenen en comú les múltiples cares de la discriminació és que les persones són atacades pel seu aspecte, nom, lloc de naixement o identitat percebuda. Es construeix algun tipus de grup homogeni (per exemple, jueus, musulmans, gitanos, gais, persones racialitzades) i les persones són discriminades en funció del que s’imagina que són.

Europa sempre ha estat diversa, amb molts grups minoritaris interactuant de moltes maneres diferents. La majoria d’aquestes minories comparteixen una llarga història de discriminació. És important que els/les estudiants entenguin que no hi ha jerarquia en qui és més discriminat i que cal que hi hagi espai per considerar les moltes formes de discriminació rellevants a les seves pròpies vides i a la societat en què viuen.

Racisme i antisemitisme

L’antisemitisme es defineix sovint com una forma de racisme en què els jueus són culpables de problemes socials, econòmics i polítics. Com altres formes de racisme, el grup objectiu creat es presenta com a inferior. Però, a diferència d’altres formes, l’antisemitisme també crea una imatge dels jueus com a totpoderosos. Aquesta idea constitueix la base de les teories de la conspiració segons les quals els jueus influenciarien en secret els mitjans de comunicació, els bancs o el món en general.

L’antisemitisme en la seva forma moderna no es manifesta en problemes socials com la pobresa o l’atur. És més probable que aparegui en discursos d’odi i crims d’odi, que tenen un gran impacte en la vida de molts jueus. El fet que la societat dominant sovint no reconegui l’antisemitisme com un problema rellevant suposa una amenaça addicional, la qual cosa fa que sembli que l’antisemitisme és un problema de les víctimes, més que un problema de la societat en general.

Reversió de la culpa

Quan abordis el tema de l’antisemitisme a l’aula, pots trobar-te amb la negació. Part de l’alumnat en pot qüestionar la rellevància, dient alguna cosa com “segurament avui dia els jueus ja no són discriminats” o referir-se “al que està passant a Israel actualment”. Els experts assenyalen que aquest tema desencadena una complexa barreja de culpa, actitud defensiva i cansament davant la noció dels jueus com a víctimes.

La reversió de la culpa és un fenomen comú que les víctimes de l’antisemitisme comparteixen amb altres persones víctimes d’un llenguatge discriminatori: si “encara” pateixen antisemitisme, hi ha d’haver alguna raó.

La negació de l’Holocaust o la minimització de la seva importància són formes habituals d’antisemitisme. És important que el reconeixement, la commemoració i l’aprenentatge de l’Holocaust es mantinguin fortament ancorats al currículum d’Europa.

L’antisemitisme en relació amb Israel

La crítica a les polítiques de l’Estat d’Israel o el rebuig al sionisme sovint es vincula amb l’antisemitisme. Són temes especialment delicats i complicats. Quan consideris les opinions de, tingues en compte els punts següents:

1. El conflicte entre Israel i els palestins i Israel i els països del seu voltant és complex. Moltes persones que no coneixen gaire la seva llarga història volen opinar sobre qui és el culpable de la situació actual.
2. Israel, com a estat nació, pot ser criticat com qualsevol altre país. De vegades, però, les crítiques són antisemites pel que fa al llenguatge i les imatges utilitzades. Discutir el dret d’Israel a existir es pot considerar antisemita en tant que nega de manera exclusiva a un grup el dret a formar una nació. Sovint, el Govern israelià és jutjat per normes més dures que altres governs.
3. Comparar la política d’ocupació israeliana amb l’Holocaust no només és extremadament ofensiu, sinó que sovint està motivat pel sentiment antijueu.
4. L’antisemitisme s’expressa amb més claredat quan tots els jueus són considerats responsables de la política israeliana.
5. 5. L’antisionisme no és per definició antisemita. Hi ha grans grups de jueus dins i fora d’Israel que donen suport a un estat palestí, la divisió de Jerusalem i el retorn a les fronteres de 1967 mitjançant l’intercanvi de territoris en disputa. Tanmateix, la discussió objectiva sobre el sionisme és difícil en el clima polític actual. A la pràctica, gran part de l’antisionisme es converteix en retòrica antisemita.

Racisme i antigitanisme

L’antigitanisme és una altra forma específica de racisme. Sovint s’utilitza en un sentit estricte per indicar actituds antigitanes o estereotips negatius en el discurs d’odi. Ara bé, l’antigitanisme dona lloc a un espectre molt més ampli d’expressions i pràctiques discriminatòries, incloent-hi manifestacions estructurals, com la deficient qualitat de l’habitatge i l’educació de què disposen molts gitanos. Com passa amb altres formes de racisme, la distribució del poder i la riquesa és un factor important que hi contribueix.

El que diferencia l’antigitanisme és la seva acceptació social generalitzada a Europa. Les actituds i els actes antigitanos són tolerats sense estigma moral d’una manera que altres formes de racisme no ho són. Criticar o prendre accions discriminatòries envers els gitanos és massa sovint percebut com a justificat i legítim.

Com altres formes de racisme, l’antigitanisme té el seu origen en la manera com la majoria social veu i tracta els que identifica com a “gitanos”. Per combatre l’antigitanisme, hem d’examinar les societats dominants i escoltar els afectats que sovint són silenciats per l’antigitanisme.

Emfatitzant els èxits

Cadascuna de les cinc formes de discriminació té la seva pròpia història que sovint inclou persecució i assassinats en massa. Aquesta caixa d’eines no tracta tota aquesta història d’esclavitud, colonialisme, genocidi nazi, etc. Però ofereix a l’alumnat l’oportunitat de connectar amb diferents formes de discriminació, a través d’històries dels seus contemporanis i històries del passat.

Considerem important no només centrar-nos en la negació de drets i el patiment de les persones discriminades, sinó també en els èxits dels col·lectius i dels individus.

No hi ha respostes fàcils

En la nostra unitat d’aprenentatge “Afrontar la discriminació”, en la qual s’analitza la discriminació i s’introdueixen els diferents termes, l’objectiu no és donar respostes fàcils i definicions nítides. Esperem involucrar l’alumnat en un procés intens de conversa i pensament en el qual reflexioni sobre les semblances i les diferències entre les experiències de discriminació a les quals s’enfronten els grups minoritaris.

torna a l'inici